lunes. 29.04.2024

Cántabros sí, "pero reppetando"

Los pulíticos nunca quisierin veelo asina; lo primeru, li llamarin "Día de las Instituciones". Ya el llamatu barrunta la direición contraria, y en tal de ser el pueblu cántabru quin lleva al Estáu a que lu arreconoza, es el Estáu el que diz a una genti que tien que ser quin ya era, cumu si no lo supieran.

Mugu n'un jayal del Pirinéu Mugu n'un jayal del Pirinéu

Un 28 del mes de Santiagu los representantis del pueblu se ajuntarin en Bárcena la Puente -haguañu El Puente San Miguel pa los vicinos, "Puente San Miguel" enos papelis y "El Puente de San Miguel" palos turistas-. Estaban iligíos pola genti, siguiendo la custumbri terreña de concejos y juntas, ajena y desprimera al ordenamientu legal del estáu. Asuntarin, y de lo asuntáu salió el papel pidiendo autorización al Estáu pa jacese un tarrentoriu autónomu. N'esti procesu, Cantabria sabi que lo es y dicidi selo conformi a la lei, asina que es Cantabria quin dicidi crear un marcu soberanu y lo que li pidi al Estáu es que lu arreconoza.

Esti día dibía ber pasáu a la Cantabria moerna cumu un día del pueblu cántabru, del sú deséu coscienti de aministrase sigún la sú custumbri, la sú soberanía. Es un día nel que se demuestra que el pueblu vivi cunuciéndose cumu tal pueblu, y que quier cunsiguí-l no depender de juera pa aministrase.

Los pulíticos de Cantabria se vein arrepresentando al Estáu, no al pueblu

Los pulíticos nunca quisierin veelo asina; lo primeru, li llamarin "Día de las Instituciones". Ya el llamatu barrunta la direición contraria, y en tal de ser el pueblu cántabru quin lleva al Estáu a que lu arreconoza, es el Estáu el que diz a una genti que tien que ser quin ya era, cumu si no lo supieran.. El relatu pulíticu es: "Somos Cantabria gracias al Estado, que en un momento de la Historia decidió que lo fuéramos". N'una Cantabria que no vivi la identidá, cunvirtía en cualisquier sitiu, una Cantabria que ya paez el resultáu de mejé-la cultura u no cultura de Toledo, Burgos, Talavera de la Reina, Málaga, Sevilla y Valencia, y que no puei al tiempu cumu pa jacer que no llueva, ési es el relatu cómodu.

Los pulíticos de Cantabria se vein arrepresentando al Estáu, no al pueblu. La novedá es iligir al "Merino Mayor de los Nueve Valles". Asina que iligin al mandáu del Estáu, al poder que vien de juera. Son los pulíticos de la Cantabria que li jaz un monumentu a Agripa. Si en tal de celebrá-la fecha de 1778 bieran celebráu la primer entraa de Cantabria en Hestoria, andarían celebrando el "Día de la Tarraconense", nombrando Prétor u Procónsul a cualisquiera d'ellos, y "exaltando la existencia de Cantabria desde la lealtad a Roma".

Claru, que pa acabar sirviéndoli en bandeja el pueblu y el país a las empresonas elétricas y energéticas, da lo mesmu de óndi vengan, ena prática es cumu si bieran viníu de Alpha Centauri. Lo malu es que mos cuelin la idea de que mos sirvin, y que quierin a la sú tierra, que por desgracia, es la muéstra.

Cántabros sí, "pero reppetando"
Comentarios