jueves. 28.03.2024

Parqui Temáticu

Entonz va el turista por él amirando cartilucos pa saber que una cajiga se llama roble carvallo, y que por aquella ruta, cuandu era un caminu, pasaba genti andando y no era por gustu ni pa veer qué tal era el calzáu que acababan de comprar (daquélla no desistía la ropa dipurtivu).

mugu120418Custión de mentalidá. El letreru diz mas de lo que reza | edc

Cumu ya dibiríamos saber, la primer misión que tien encomendau el Gubiernu autocómicu es cunvirtir Cantabria n'un distinu turísticu.

Un sistema democráticu que prisuma de selo, tien de contar con la colaboración de la sociedá trebajando ensembli cola Aministración, y en Cantabria, semejanti tarajila la llevan al hombral empresarios de la custrución, hosteleros, promotoris de espetáculos y ya a lo últimu, pulíticos y gestoris culturalis a sueldu de los ahuntamientos.

Un turista desigenti, que va a buscu de la calidá, debi alcontrar una pruvincia ajayaíza

Y hai que dicilo, Cantabria sigún estaba daba pa bien pocu. Estaba mui desacaldau. Un turista desigenti, que va a buscu de la calidá, debi alcontrar una pruvincia ajayaíza, ondi dé gustu sentase –pinto el casu– a echali un oju al ABC ensin que se li atrangulli el montadito champi pola falta de gustu u atinción de los nativos. Unu tien de estar preparáu pa cuandu esi turista modélicu tenga el gustu de vinir –“el gustu es muéstru, Don Julanitu”–, y tamién hai que li dejar una pruvincia bien atotegáa. Don Julanitu no va a cualisquier sitiu. Hai que estar a la altura.

Tenemos de manu un problema. Estamos a la otra punta de Andalucía. Se nota pordemás. Jaz tan malu, que un campu de golf no destaca, de puru verdi que está lo demás. Cumu críos entarajilando un juegu “No es el Mediterráneo, pero hacíamos que lo era”.

Qué plantas hai que poner? Palmeras. Palmitos. Adelfas. Pitósporu. Lavanda. Qué damos de comer? Rabas que drentu pocu serán ya Calamares a la Romana. Boquerones. Alitas de pollo. Paella. Marmitaco, que esto también es el norte.

Son fiestas, qué jacemos? 1.- Pregón: angunu de la tilivisión. 2.- Chupinazo (que suena a norte). 3.- Misa. 4.- Paqueti Fistivu Comercial: Fiesta de la espuma+Castillu hinchabli+Magu+Miss Camiseta Mojada. 5.- Eleición de la Reina de las Fiestas. 6.- Vaquillas. 7.- Artista tilivisivu 8.-Artista flamencu. 9.- Romería Montañesa (Una orquesta tocando lo del artista tilivisivu y lo del artista flamencu, junta pasudoblis y salsa). Porque aquí, Señor Turista, somos abiertos y nada excluyentes.

Si el turista biera díu pol mesmu caminu jaz años y no supiera lo que viía, li priguntaría cosas a la genti del pueblu

Cualisquier pueblu con mar debi tener un paséu marítimu. El paséu lu merez el propiu paséu de baldosa, no el pueblu, asina que un pueblu guapu no tien muchu que veer y un pueblu con paséu marítimu hai que pasealu masque sea mas feu que el Demoniu cuandu era chicu. Un caminu no lu anda naidi, jasta que no se güelva una ruta. Entonz va el turista por él amirando cartilucos pa saber que una cajiga se llama roble carvallo, y que por aquella ruta, cuandu era un caminu, pasaba genti andando y no era por gustu ni pa veer qué tal era el calzáu que acababan de comprar (daquélla no desistía la ropa dipurtivu). Peru era otra genti distintu, nativu, atrasáu. Otru cartel que diz que aquél mulinu es un mulinu, y cosas amejaas. Si el turista biera díu pol mesmu caminu jaz años y no supiera lo que viía, li priguntaría cosas a la genti del pueblu, cumu güen jolasteru, peru ena ruta too está jechu cumu un decoráu pa él, pa que prebi el matirial nuevu agustu, se sinta el protagunista amirando el prudutu que cunsumi y lo mijor de too, no se vea ubligáu a hablar con dingún paisanu –que son los extras del Parqui Temáticu–, de que no quiera ponese campechano aquél día, claru. El turista vien mayormenti de sitios cumu Torlavega u Maliañu, peru trai aprindíu el aquél ajenu del turista jolasteru, que amira a la genti paisanu cumu quin vei de reguilón una raza terreña y rala de ganáu. Se lu vei progresáu.

Cualisquier pueblu tirril que tenga una peña tien de tener una vía ferrata, pa compensar el paséu marítimu que no puei tener. Si no la tien, está pirdiendo dineru. Y una tirulina, cuantu primeru.

Hai que poner en valor el contornu, valoralu jasta l'últimu céntimu. Pa eso andan listos los empresariucos de turismo activo, y los puliticucos, duendos, se dejan enguisar.

Masque unu jaga deporti de riesgu ensin sabelo cuandu anda cunfiabli polas callis –pinto´l casu– del Cabildu d'Arriba, a riesgu de que cualisquier idificiu se li estorregui incima, la pricupación de la siguranza es lo primeru nel Parqui Temáticu Cántabru, y por eso cualisquier esgobiu. piñuca u lindón ataluzáu de piedra alcuentra prisupuestu pa lu cubrir de malla, dellas vecis de cabli aceráu, peru la mayuría de malla de gallineru. Siguranza, civilización y jirmusura, too d'un golpi.

Vivimos en un sitiu que no se supo cuidar, despreciáu pola sú genti. La cultura que mos biera jechu aprecialu no allegó a tiempu, y el propiu moelu de turismu es un turismu con orejeras pal burru, que ubliga a amirar n'una direición y no veé-lo otru. Turismu de pantalluca y encuadri estrechu.

Habrá que priguntasi si es que tanta necesidá de prepará-l país enteru pa ser visitáu, paseáu, y cumprindíu, cumu si en tal de lugar juera una adivinanza, no es la otra cara de una genti (pulíticos, empresarios, turistas terreños y jolasteros) que no está preparáu ni pa visitar, ni pa pasear, ni pa comprender.

Parqui Temáticu
Comentarios